Potser sembla
estúpid recordar del so que fa la llengua de ma mare, com la mossega quan m’abraça
amb força, l’olor del perfum del meu germà, l’olor de la casa dels avis i de la
casa del poble, la molesta tos que fa cada matí el meu pare al llevar-se, a les
cinc del matí, despertant a tothom.
Apreciar això, no té cap sentit, ho sé, però
si no t’estimes les petites coses que tens ara, encara és més estúpid fer-ho
quan la persona ja no hi és al teu costat.
Comentarios
Publicar un comentario