Sovint em trobo a
la meva finestra, amb ambdós braços clavant-se en el marc d’aquesta i el cap a
sobre, inclinat lleugerament, notant com part del meu cabell cau fora i balla amb la suau brisa. Fumant a l'inrevés, respirant l’aire bo i expulsant
el dolent sense utilitzar una sola cigarreta.
Tothom qui fuma
ho fa per relaxar-se, per oblidar els problemes, per tenir un petit temps efímer on tot es centra en la respiració, en no
pensar en res més que en el que està fent, fumar. I això mateix faig jo.
M’encanta mirar
els núvols, els arbres, les llambordes del carrer, el lleu fum dels pocs cotxes
que passen per allà... Tothom hauria de tenir aquest moment, tothom hauria de
fumar, a l'inrevés o no.
Però si una cosa he aprés del meu petit ritual, és
que aquest instant és el millor moment
del dia, l’hauríem de fer tant si tenim temps com si no, perquè el millor temps, és el que es passa en silenci amb un mateix.
Comentarios
Publicar un comentario