Isabel M.Pasalodos (blog oficial)

Potser sembla estúpid recordar del so que fa la llengua de ma mare, com la mossega quan m’abraça amb força, l’olor del perfum del meu germà, l’olor de la casa dels avis i de la casa del poble, la molesta tos que fa cada matí el meu pare al llevar-se, a les cinc del matí, despertant a tothom. Apreciar això, no té cap sentit, ho sé, però si no t’estimes les petites coses que tens ara, encara és més estúpid fer-ho quan la persona ja no hi és al teu costat.

Sovint em trobo a la meva finestra, amb ambdós braços clavant-se en el marc d’aquesta i el cap a sobre, inclinat lleugerament, notant com part del meu cabell cau fora i balla amb la suau brisa. Fumant a l'inrevés, respirant l’aire bo i expulsant el dolent sense utilitzar una sola cigarreta. Tothom qui fuma ho fa per relaxar-se, per oblidar els problemes, per tenir un petit temps  efímer on tot es centra en la respiració, en no pensar en res més que en el que està fent, fumar. I això mateix faig jo . M’encanta mirar els núvols, els arbres, les llambordes del carrer, el lleu fum dels pocs cotxes que passen per allà... Tothom hauria de tenir aquest moment, tothom hauria de fumar, a l'inrevés o no.  Però si una cosa he aprés del meu petit ritual, és que aquest instant  és el millor moment del dia, l’hauríem de fer tant si tenim temps com si no, perquè el millor temps, és el que es passa en silenci amb un mateix.