Potser sembla estúpid recordar del so que fa la llengua de ma mare, com la mossega quan m’abraça amb força, l’olor del perfum del meu germà, l’olor de la casa dels avis i de la casa del poble, la molesta tos que fa cada matí el meu pare al llevar-se, a les cinc del matí, despertant a tothom. Apreciar això, no té cap sentit, ho sé, però si no t’estimes les petites coses que tens ara, encara és més estúpid fer-ho quan la persona ja no hi és al teu costat.
¡Hola libre lector! Soy Isabel M.Pasalodos, escritora desde hace siete años. En este blog te ayudaré a escribir, recomendaré libros, escribiré fanfics, relatos, entrevistas a otros autores etc. ¡Descúbrelo tu mism@!